Marta Simonet

"Ningú millor que els residents de 'sa roqueta' per a descobrir i redescobrir al món els millors racons de la ciutat."


Marta Simonet és una illenca empedreïda amb un peu a Madrid i un altre a Mallorca. Enamorada de la comunicació que, després d’un llarg festeig a la televisió nacional, es va casar amb la comunicació en línia emprenent amb la seva pròpia agència creativa per a marques foodies. S’autodefineix com "cul inquiet", de somriure perenne que no pot viure sense la mar, sense Laccao i, molt menys, sense seguir aprenent una mica més cada dia.

Què significa per a tu la fotografia?
La fotografia, per a mi, és com aturar el temps. Tinc tan mala memòria que, sovint, les fotos em serveixen per a tornar, a través d’ella, al lloc on la vaig fer i tornar a sentir fins i tot l’olor del moment. Duc la càmera gairebé sempre (a més de la del mòbil), i moltes vegades passejant em sorprenc veient la vida com si s’anàs localitzant.

Què és el que més t’apassiona d’aquesta afició / professió?
M’apassiona poder compartir amb el món infinitat de detalls, moments, llocs i mossegades. M’encanta explicar-li al món a través de fotos què estic veient, què he descobert o què faré. Em fascina la capacitat d’empatia que pot aconseguir una imatge.

Què conten de tu les teves instantànies? I què hi ha darrere?
Conten qui som, què faig i on vaig. Parlen gairebé sempre sobre qualsevol moment del dia que pot ser especial, diferent. Desprenen llum, i crec que també aconsegueixen dir alguna cosa sobre les ganes que tinc sempre de menjar-me el món.

Què és el que més t’agrada fotografiar?
Capvespres, taules plenes de coses i riallades. M’encanta quan vaig passant les fotos que tinc al mòbil i de cop i volta n’hi ha una d’una riallada, encara que sigui meva. Contagien el riure. Les taules perquè a més de formar part de la meva feina em semblen guapes, el menjar, els plats, els torcaboques regirats. Som un cas: veig fruites i verdures belles i no em puc reprimir de disparar. I els capvespres. Sempre dic que haurien de durar almenys un parell d’hores més.

Per què has triat Instagram com a plataforma de comunicació?
La meva feina és molt visual i consider que Instagram té la comunitat a la qual li interessa el que faig. No és una publicació tan efímera com en altres xarxes socials. Qualsevol usuari que caigui en el teu perfil pot dur-se’n una imatge de qui ets o què pretens transmetre amb només un cop d’ull.

Per què creus que és important que els ciutadans participin en el concurs Palma365? Com els animaries a participar-hi?
Ningú millor que els residents de “sa roqueta” per a descobrir i redescobrir al món els millors racons de la ciutat. Participar en el concurs Palma365 i poder oferir una mirada personal de cada lloc em sembla fascinant. És una manera de recomanar i recomanar-nos entre tots (sense mirar prim) quantes coses ens agraden de la nostra ciutat guapa. A quins restaurants anar, quins camins recórrer, en quines platges gaudir...

Tres estacions, tres plans. Quines propostes recomanaries fer als qui visiten Palma durant l’hivern, la primavera, i la tardor?
A l’hivern, berenar d’una xocolata calenteta a Can Joan de s’Aigo, passejar per la Murada per a baixar l’ensaïmada que has mullat en el cacau i deixar-te estimar per la xemeneia de la terrassa de vidre d’Il Forno. A la primavera, fer una sesta a la platja a mitjan matí, dinar amb els peus a la vorera de la mar i passejar pel Portitxol llepant el primer gelat de la temporada. A la tardor, passejar veient brollar les fonts Ufanes, dinar a Santa Margalida i tornar a Palma per a prendre un vermut a La Rosa.

I si haguessis de triar un sol racó de Palma per damunt tots, amb quin et quedaries?
Que difícil! Em qued amb Gènova, que és el lloc on vaig néixer. Entre la mar i na Burguesa. En realitat, em quedaria sempre a qualsevol lloc de l’illa en què pogués veure la mar envoltada de verd. El Portitxol, un llonguet en Es Vaixell i la música de la mar com a fons perfecte de qualsevol conversa.

Si un amic de fora et diu que pensa fer un viatge a Palma, quin pla li diries que no es pot perdre de cap manera?
No es pot perdre veure sortir el sol amb els peus penjant del Dic, passejar pel passeig Marítim, recórrer el Jonquet i admirar els molins, entrar al mercat de Santa Catalina i mentre somriu amb el trull dels venedors, demanar-se un variat a Can Frau per a seguir cap al passeig Mallorca, el Baluard i la Llotja. Li diria que menjàs un arròs brut, porcella, caragols i el que sorgeixi per a perdre’s una estoneta més pel nucli antic, entre el carrer de Sant Jaume, la plaça Major i el carrer de Sant Miquel. Una cervesa a mitjan horabaixa a L’Antiquari, un tassonet de pinya a La Sifoneria i a seguir caminant, que l’illa és jove. El castell de Bellver, na Burguesa i el Portitxol just quan cau el sol. Un llonguet de sobrassada i maonès, una copa de vi i una bicicleta per a tornar pel carril bici veient la Seu a un costat i la mar a l’altre. Un dia a Palma és com una botella d’oxigen.

texto cookies