Susan Ros

"La llum de Palma té alguna cosa que no es pot explicar amb paraules. Surt, cerca-la i després m’ho expliques."

Susan Ros a Instagram


Som na Susan Ros. Quan em demanen una petita descripció sobre mi, m’encanta dir que som d’una petita illa i que potser per aquesta raó seria feliç vivint davall l’aigua. No puc imaginar-me una vida sense viatjar, sense flors, sense música o sense la mar. Ai! La meva mar...

M’encanta passar-me hores davall l’aigua amb la meva vella càmera analògica Nikonos. Crec que ha estat el millor regal que m’he fet a mi mateixa en tota la vida.

El que m’inspira són els petits detalls del dia a dia, la rutina, les llums i les seves ombres, les flors, la mar i les seves històries, els atuells vells que demanen a crits una segona vida però sobretot, el cos de la dona.

Potser per això, som una enamoradissa de la fotografia analògica. A la meva bossa o motxilla sempre duc una vella càmera i algun rodet. Mai saps on trobaràs la propera fotografia...

A la meva fotografia la definiria com: llum natural, amb un toc nostàlgic i alguna cosa per explicar.

Les llums artificials no em diuen res. I si una fotografia no diu res, no és fotografia, sinó simplement una imatge.

Quan vares descobrir la fotografia? Vares pensar que t’hi dedicaries?

Vaig descobrir la fotografia a casa, quan era molt petita. Al meu pare sempre li va agradar flirtejar-hi, però mai em va deixar tocar la seva càmera. Deia que això era cosa d’al·lots. Fins que, quan vaig arribar a la vintena, vaig dir que a mi ella m’estava cridant i havia d’escoltar-la. Però va ser el 2013 quan vaig començar a disparar i des de llavors no m’he aturat, i no pens fer-ho, no m’imagín una vida sense ella.

Mai vaig pensar que pogués dedicar-m’hi, però sempre fantasiava que un dia ho faria. Ho vaig demanar a l’Univers, i voilà! Alerta amb el que demanes, que es compleix!

Què és el que més t’agrada d’aquesta professió?

El que més m’agrada és la llibertat de poder xerrar el meu propi idioma. Treballar del que m’apassiona i que passin les hores i no senti que se’m passa la vida fent una cosa que no estim. Pensar en quina serà la meva propera fotografia. I que a la gent li estrenyi el cor, encara que sigui una miqueta quan veuen les meves fotos. Si aconseguesc emocionar-te amb alguna de les meves fotografies, llavors ja haurà valgut la pena.

Com descriuries el teu estil en tres paraules?

El meu estil: llum natural, amb un pessic de nostàlgia i alguna cosa per explicar.

Destacaries algun projecte/alguna foto de la qual estiguis especialment orgullós/osa?

Em sent orgullosa de la fotografia que faré demà.

Les xarxes socials han apropat la fotografia a la ciutadania, què opines d’això?

M’encanta que la fotografia s’hagi acostat a les persones gràcies a les xarxes, l’única cosa que no m’agrada és que s’hagi prostituït aquesta professió. Ara tothom és fotògraf, quan la fotografia va molt més enllà de fer clic amb la càmera o un telèfon. Tothom és capaç de veure, però no de mirar. Tant de bo se li retorni el respecte que es mereix. Però llevant això, feliç que alguna cosa com ella, tan màgica per a mi, arribi a tanta gent al món.

Per què creus que és important que els ciutadans participin en el II Concurs Palma365? Com els animaries a participar-hi?

Crec que participar-hi els farà viatjar per la seva pròpia ciutat sense necessitat de sortir de l’illa.

Podran enamorar-se de la seva ciutat perquè descobriran aquests petits detalls que passam per alt perquè vivim aquí i anam amb el pilot automàtic posat les 24 hores del dia. S’hauran d’aturar per a cercar més enllà de la típica postal turística i trobaran bellesa on d’altres no hi veuen res.

Algun consell professional per als participants del II Concurs Palma365?

Que mirin més enllà del que miraria la majoria, que cerquin, que es perdin pels seus carrers i que plantin la seva essència a les fotografies.

Diuen que la llum de Mallorca (i per tant també la de Palma) és màgica. Hi estàs d’acord? Per què?

La llum de Palma té alguna cosa que no es pot explicar amb paraules. Surt, cerca-la i després m’ho expliques.

Palma és viva a l’estiu, però també la resta de l’any. Què recomanaries fer als qui la visiten a l’hivern, a la primavera i a la tardor?

Que es perdin pels seus carrers, els seus cafès, que gaudeixin de les seves llums i ombres que no trobaran a l’estiu. Que es banyin a la mar encara que es pelin de fred. Aquesta mar, que té alguna cosa que fins i tot a l’hivern t’abraça. Que escoltin el que la ciutat ha d’explicar-los quan els milions de turistes de xancleta d’estiu han partit.

Si haguessis de triar un racó de Palma, amb quin et quedaries?

Un dels meus racons és el meu estimat bar Flexas. Aquí no passa el temps, només riures, llums que enamoren i unes croquetes que lleven el sentit.

texto cookies